Diuen que mica en mica s’omple la pica i el cas de multinacionals del sector TIC que, amb més o menys fermesa, aposten cada vegada més per la llengua catalana n’és un exemple.
Fa pocs dies s’ha anunciat que la multinacional Adobe ha llançat definitivament al mercat l’Adobe Reader 9.1 en català, però ara de manera estable i en igualtat de condicions que, posem per cas, la versió anglesa. És cert que aquesta empresa té un catàleg molt ampli de productes i que, per ara, la inclusió del català no deixa de ser una clucada d’ull.
Però decisions com aquestes tenen un pes específic molt important per al nostre país, al marge de les localitzacions en català d’altres productes similars mercès a l’acció de molts voluntaris que tradueixen el codi lliure i que tantes oportunitats ha generat a l’hora de normalitzar la situació del català en aquest àmbit.
I tenen un pes específic perquè ajuden a demostrar que el mercat en llengua catalana és prou important com per oferir productes en aquest idioma, però també perquè cada vegada que una multinacional no catalana aposta públicament per la nostra llengua, es llança un missatge d’autoestima vital per als seus parlants. I això, és vital per dos motius. Primer de tot perquè estem parlant d’empreses emocionalment i cultural distants a la llengua catalana i, en segon lloc, perquè s’associa el català a un entorn de modernitat i de progrés.
La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa més d’un any la campanya “Catalan, a business opportunity” (www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo) (http://www.youtube.com/watch?v=HgDbVwhDNEY) amb la qual es pretén explicar a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana. El català, en definitiva, com a llengua de mercat i modernitat per evitar passos enrere en ple procés d’integració a la vida digital. Si multinacionals com Microsoft, Nokia, Google, Motorola, Epson, Xerox, HP, Sony, Sony Ericsson, entre moltes altres, ofereixen productes i serveis en català pocs arguments queden, doncs, per als qui encara en prescindeixen.
Sortosament, d’altra banda va fent forat la idea que la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses també passa irremeiablement per respectar la identitat del mercat en el qual estan operant, és a dir, per respectar la llengua dels seus consumidors com ho fan en altres països amb les seves llengües respectives. El mercat i la demanda en llengua catalana hi són i ara només cal que aquelles empreses que han fet passos tímids o que encara no ofereixen els seus productes en la nostra llengua s’hi posin ràpidament si no volen perdre més oportunitats.
Font: STSI
Arxivat sota: Uncategorized | Deixa un Comentari »
L’objectiu és oferir una visió en profunditat, com un enfocament sectorial, de la situació tecnològica de les empreses a Espanya, i amb vocació de continuïtat, motiu pel qual la idea és anar incorporant cada any nous sectors. Així mateix, pretén servir al sector públic per al disseny de polítiques d’impuls a la introducció de les TIC a les pimes, i aportar al sector privat una nova visió del tipus d’aplicacions que podrien tenir èxit en els diferents sectors productius.
Aseitec afirma que “les empreses no utilitzen els suports digitals per realitzar còpies privades, sinó com instruments imprescindibles en el procés de gestió empresarial per produir o comercialitzar béns i serveis”. Per aquesta raó, considera “absolutament injustificat” el cobrament a les empreses d’un cànon per un concepte “que no té relació alguna amb l’ús que donen les empreses als dispositius digitals en funció de l’activitat empresarial que realitzen”.
“Dirigir una empresa tecnològica requereix experiència en gestió, una visió sòlida, coneixements tècnics i grans quantitats de coratge i tolerància; bregar amb tantes incerteses espanta a moltes dones a l’hora d’ocupar llocs executius, en el meu cas porto sis mesos sense cobrar un sou”. Així explica María Sipka, de 33 anys i fundadora de Linqia, un motor de recerca de comunitats i grups online, les dificultats a les quals s’enfronten les dones directives en empreses tecnològiques i biotecnològiques. Quelcom que té un reflex en l’escassesa de dones en llocs de primer nivell.
Pilar Conesa, gerent d’e-administració i sistemes d’informació de l’Ajuntament de Barcelona, creu que l’escassesa de dones directives afecta d’una manera especial a Catalunya. “Aquí hi ha més empreses pròpies petites i mitjanes on la presència de directives és baixa, mentre que les grans companyies de serveis, en les quals hi ha major presència de dones, concentren els seus equips directius a Madrid”, diu.
